Adopció de gent gran: Quan el fill adoptiu té 37 anys

Comparteix

Aquests procediments judicials s’inicien en la majoria de casos per temes d’herència

L’adopció de majors d’edat és una possibilitat que es troba regulada a l’article 175.2 del Codi Civil i encara que la seva utilització és un supòsit d’excepcionalitat, també regulat a la Llei de Jurisdicció Voluntària, la importància d’aquesta adopció és determinant quan se’n vol una integració global de la família.

Hi ha dades tant d’adopcions internacionals de menors, 171 l’any passat, com d’adopcions nacionals, 675 el 2022, segons el butlletí de mesures de protecció a la infància del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, però no hi ha xifres de processos de adopció de majors d’edat al Registre Civil a causa principalment de l’escàs coneixement d’aquesta figura jurídica.

Des del bufet Levantia Advocats asseguren que “es tracta d’un supòsit que té lloc, sobretot, en l’àmbit de les famílies reconstituïdes: una persona contreu matrimoni amb una altra que ja tenia fills prèviament d’una relació anterior”.

L’adopció de majors d’edat obre la possibilitat que, després de casar-se, una persona es plantegi adoptar els fills del seu cònjuge com a forma d’incloure’ns legalment a la nova família creada.

Cas extraordinari

Si adoptar més grans és un supòsit d’excepcionalitat, fer aquest procés judicial amb una persona amb més de 30 anys és una raresa jurídica. Recentment un Jutjat de Primera Instància de Madrid ha dictat una interlocutòria reconeixent la constitució de l’adopció d’una dona de 37 anys complint els requisits establerts al Codi Civil ia la Llei de Jurisdicció Voluntària.

Procediment judicial

Per iniciar aquesta adopció, cal presentar davant del Jutjat de Primer Instància competent un escrit sol·licitant l’adopció de la persona major d’edat.

La persona que vol adoptar està legitimada per promoure aquest expedient de jurisdicció voluntària. Com que és major d’edat el futur adoptat no és preceptiva la proposta prèvia de l’entitat pública amb competències en la matèria, les Conselleries d’Afers Socials de les CCAA. Tot i que no cal l’assistència d’advocat i procurador, és recomanable la direcció tècnica lletrada per tramitar aquests procediments

En el cas de l’adoptada de 37 anys, el futur pare va sol·licitar directament al jutge l’adopció de la filla del cònjuge o de la persona unida a l’adoptant per una relació d’afectivitat anàloga.

Les resolucions solen aconseguir-se després de sis mesos transcorreguts, depenent de la capacitat de treball i el volum d’assumptes pendents que tingui en aquell moment el Jutjat competent.

El jutge dictarà interlocutòria, atorgarà l’adopció i ordenarà la inscripció de l’adoptat al Registre Civil indicant el canvi de cognoms.

Requisits per a aquesta adopció

La normativa vigent estableix l’obligació que la persona que vulgui adoptar –a un menor o un major d’edat– ha de tenir més de 25 anys i, en tot cas, almenys 14 anys més que el futur fill adoptiu.

A banda dels menors no emancipats, hi ha l’excepció d’adoptar un major d’edat o un menor emancipat quan, immediatament abans de complir 18 anys o més grans de 16 per decisió judicial o per concessió dels seus pares, hi hagués hagut una situació continuada d’acolliment o convivència iniciada abans que el futur adoptat hagués complert 14 anys.

És requisit imprescindible que aquesta situació de convivència estable entre l’adoptant i l’adoptat sigui de, com a mínim, un any. Això no vol dir necessàriament que s’hagi de viure al mateix domicili sinó que hi pot haver separació física, com poden ser les causes laborals o d’estudis tant per part de l’adoptant com de l’adoptat.

Necessitat del consentiment

El Codi Civil recull a l’article 177 els consentiments i les audiències que són necessaris per poder adoptar un major d’edat. És requisit imprescindible el consentiment davant del jutge que han de realitzar tant la persona que vol adoptar i el futur adoptat. No obstant això, no cal el consentiment dels pares biològics sinó exclusivament la seva mera audiència.

En el cas de la dona de 37 anys van haver de comparèixer al jutjat la persona que pretenia adoptar i l’adoptada major per prestar el seu consentiment exprés. La mare, en qualitat de cònjuge de l’adoptant, va ser citada per ser escoltada i manifestar la seva conformitat, mentre que el pare biològic simplement va ser citat un altre dia per ser escoltat.

Encara que el progenitor biològic de l’adoptat s’oposi a aquest procediment, la seva negativa no impediria l’adopció, ja que estem davant del cas específic d’un major d’edat on preval la voluntat.

Per què cal adoptar una persona major d’edat?

Aquesta adopció, que és irrevocable, extingeix els vincles jurídics entre l’adoptat i la família anterior, encara que per excepció es mantindran amb la família paterna o materna quan l’adoptat sigui fill del cònjuge de la persona que adopta. El primer efecte és que l’adoptat es pot canviar el cognom si no se sent identificat amb el de qualsevol dels pares biològics.

L’adopció de gent major d’edat és, en termes jurídics, un supòsit d’excepcionalitat regulat a l’article 175.2 del Codi civil, i el seu objectiu és la integració global de la família. El motiu més freqüent per procedir a aquesta adopció és hereditari. La finalitat daquest procediment és assegurar que la persona adoptada pugui concórrer a lherència com a fill del causant i amb plens drets.

Cal tenir en compte que tots els fills en cas d’herència tenen els mateixos drets davant de la llei amb independència de la seva filiació. Segons Natalia Checa, advocada del bufet Lemnis Advocades, “aquests procediments s’inicien bàsicament per motius hereditaris, fiscals i, sobretot, per extinció d’enllaços jurídics de l’adoptat amb la família anterior”.

Una altra de les causes per iniciar els tràmits d’adopció de majors d’edat, i força comú, és quan hi hagi una disminució de capacitats de l’adoptat. En aquest cas, l’adopció legal de la persona amb capacitats disminuïdes li “assegura que podrà rebre els beneficis que li atorga l’assegurança o que li va aportar l’herència, i rebre cures adequades durant la resta de la vida”, segons Levantia Advocats.

També és habitual que les adopcions de persones adultes tinguin lloc amb l’únic objectiu de regularitzar una relació que ja existia a la realitat des de feia temps, com pot ser la dels padrastres que volen adoptar el fill que van educar durant anys.

 

ANDRÉS GARVI CARVAJAL
Madrid – 24 FEB 2023 – 10:38 CET