Encara hi ha una setantena de nens, d’entre zero i sis anys, esperant ser acollits
Creix el nombre de famílies d’acollida, un 26% en els últims tres anys. Però en calen més, perquè es calcula que hi ha una setantena de nens, d’entre zero i sis anys, esperant ser acollits.
Créixer en un entorn familiar els ajuda a suplir mancances emocionals.
Els pares biològics no estan en condicions de fer-se’n càrrec, i si aquests infants es poden criar en un entorn familiar, això els supleix moltes mancances emocionals.
Tant a la Raquel com al Marcos mai els va fer dubtar que l’acolliment, a diferència de l’adopció, sigui només per un temps, perquè en qualsevol moment l’infant pot ser retornat als pares biològics.
Tota la família els va advertir de la càrrega que suposava acollir un nen de 2 anys, amb moltíssims problemes de salut, encara que ella fos infermera. La Raquel explica com va evolucionar el petit:
“Era com un minihospital, la seva habitació, no hi havia joguines… Ha sigut superdífícil i hi ha dies que dius “què he fet?”. Perquè és complicat. Però quan el veus ara i vas a l’hospital i et diuen “És el nen de la UCI?”. “Sí, sí, és el mateix”. I et diuen. “Està viu!”. T’ho diuen plorant, no m’ho puc creure!! Doncs sí és el mateix… Només amb això..”
Tant per a la família d’acollida com per als nens l’experiència compensa:
“Compensa molt l’evolució del nen i la felicitat del nen. Compensa encara que després tornes amb la família biològica. Tota l’evolució que ha fet el nen i la felicitat que te, compensa molt. No és un numero en un centre d’acollida. Aquí hi ha una atenció individualitzada, ell se sent únic cuidat per un papa i una mama. Com que tu ets un raig de llum que els hi dones”.
Calen més famílies d’acollida
Gairebé un miler d’infants viuen en famílies acollidores a Catalunya. Però en calen més, per tractar de buidar els centres d’acollida.
Georgina Oliva, secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, explica que l’atenció personalitzada és molt important per a la recuperació emocional dels infants
“Aquest entorn familiar, aquesta cura, aquesta estima, aquesta atenció personalitzada ajuda moltíssim a la recuperació emocional i psicològica. A poder superar els traumes que has viscut i a poder encarar, amb unes habilitats emocionals i psicològiques, el futur que els espera.”
La Raquel explica com canvien els nens d’estar al centre d’acollida a estar amb famílies que els donen estima:
“Necessiten molt poc per estar bé. Encara que tinguin una motxilla molt gran, perquè el tema de la culpa, ressentiment, abandonament… Però en el moment que senten que algú està per ell individualment, la seva autoestima… Jo ho he vist en el centre d’acollida, nens que se n’anaven d’acolliment i els veies al cap d’uns mesos, una difereència espectacular. Deixaven de tenir malsons, menjaven millor. Són petites coces, però és que la part emocional és molt important.”
Les persones o famílies que estiguin interessades a fer un acolliment s’han d’adreçar a l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció.
Original:
ccma.cat
RedaccióActualitzat
