L’adopció d’infants a Catalunya és un dels sectors que, com molts altres, ha vist afectada la seva activitat per la pandèmia. El cop més fort se l’han endut les adopcions internacionals, sobretot pel fet d’implicar dos països, amb una caiguda de les sol·licituds de més del 37% respecte al 2019. Segons dades de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), el 2019 es va registrar 236 peticions, mentre que el 2020 en van ser 148. No ha passat el mateix amb les adopcions nacionals, però, que només han tingut 17 sol·licituds menys que el 2019 (de 372 a 355). “Tot i la pandèmia, els tràmits a Catalunya s’han seguit fent amb normalitat”, assegura en declaracions a l’ACN la directora de l’ICAA, Agnès Russiñol.
Russiñol ha assenyalat que la davallada en les adopcions internacionals és “sens dubte” per l’efecte de la pandèmia. El principal motiu, segons la directora de l’ICAA, és que les famílies han estat “molt conscients” de les “implicacions” que té engegar un procés internacional a llarg termini com aquest enmig d’una crisi global. A això cal afegir-hi els costos econòmics que té el procés, que Russiñol apunta que en algunes decisions poden haver estat determinants en un context de crisi econòmica.
També cal tenir en compte la tendència a la baixa a nivell mundial que en els darrers anys ja s’ha vist en aquest tipus d’adopcions. Concretament, el 2015 es van rebre 378 sol·licituds, que es van rebaixar a 320 el 2016, a 269 el 2017 i a 266 el 2018. Amb tot, la caiguda del 2020 ha estat la més marcada dels últims cinc anys i també la que ha arribat a nivells més baixos.
Afectacions en el procés
Més enllà de la traducció dels efectes de la pandèmia en el nombre de sol·licituds o assignacions, el procés d’adopció s’ha vist clarament afectat pel coronavirus i les restriccions que se n’han derivat. Russiñol subratlla que van haver de reinventar alguns dels tràmits, com per exemple les entrevistes amb la família o les formacions. L’ICAA va apostar per un format híbrid: totes les trobades que per la seva naturalesa o temàtica poguessin ser virtuals, van passar a fer-se telemàticament. Altres, com la visita al domicili o trobades de caire més emocional, es van mantenir presencialment però amb totes les mesures sanitàries.
L’adaptació no va ser tan fàcil en altres fases del procés adoptiu, però. Russiñol remarca que en alguns casos famílies a qui ja s’havia assignat un infant i que ja havien estat declarats els seus pares adoptius en una sentència es van trobar que no podien viatjar al país d’origen a buscar el fill per les restriccions en la mobilitat i el tancament d’aeroports. És el cas de 17 famílies a qui s’havia assignat un infant abans del 13 de març però que no van poder-lo anar a buscar. D’aquestes 17, 15 finalment ja han pogut viatjar i només en queden dues de pendents, totes dues esperant anar a la Xina.
En relació a les assignacions des del març, l’ICAA detalla que se n’ha fet 46 de noves, i 27 d’aquestes ja han pogut fer el viatge. Encara que en queden 19 de pendents, pot ser que sigui pels terminis que els països d’origen tenen establerts en el seu reglament d’adopcions i no per les dificultats derivades de la pandèmia.
